La Xarxa de Suport per la Regularització a Lleida atén més de 2.268 persones només en les primeres setmanes
12.06.2026
Més de 80 voluntàries i voluntaris i més de 20 entitats treballen per garantir que la regularització extraordinària de persones migrants arribi a tothom qui hi té dret
Des que va obrir el termini per acollir-se a la regularització extraordinària prevista al Reial Decret 316/2026, la Xarxa de Suport per la Regularització a Lleida ha atès més de 2.268 persones, ha emès 2.007 certificats de vulnerabilitat i ha presentat 48 expedients complets. Darrere d’aquestes xifres hi ha mesos de feina col·lectiva intensa: més de 80 voluntàries i voluntaris que han posat el seu temps i compromís al servei dels drets de les persones en situació administrativa irregular, i més de 20 entitats, col·lectius i organitzacions del territori que s’han coordinat per fer possible el que l’administració no ha pogut garantir.
La Xarxa va activar, des del 15 d’abril, dos punts d’assessorament popular a Lleida —un dels quals ubicat a l’Ateneu Cooperatiu La Baula— on s’acompanyen centenars de persones en la preparació dels seus expedients, la gestió documental i la resolució de casos complexos. El termini de presentació de sol·licituds encara és obert, i la feina continua.
Tot plegat, en coordinació amb la Coordinadora Obrint Fronteres, la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans i Regularización Ya.
Una victòria col·lectiva que l’administració no ha sabut fer efectiva
La regularització extraordinària és el resultat d’anys de lluita del moviment pels drets de les persones migrades. Una mesura necessària i llargament reclamada, que reconeix la realitat de milers de persones que viuen, treballen i construeixen vida al territori sense que l’administració els hagués reconegut fins ara cap estatus legal. Però l’aprovació del decret no ha estat suficient.
La manca d’informació clara, la complexitat dels requisits documentals i la saturació dels serveis públics han deixat moltes persones sense la possibilitat real d’exercir un dret que els correspon. L’administració pública hauria d’haver posat els recursos necessaris i reforçat els seus mecanismes d’acompanyament perquè cap persona hagués de dependre exclusivament de la solidaritat organitzada per poder exercir els seus drets.
A més, durant aquestes setmanes s’ha pogut observar com moltes persones han hagut de recórrer a empreses privades de gestoria i advocacia —pagant en ocasions quantitats molt desorbitades— per poder completar un tràmit que l’administració hauria d’haver garantit per si mateixa.
L’organització popular com a única resposta efectiva
Davant d’aquesta situació, les entitats que integren la Xarxa —que va des d’organitzacions especialitzades en drets de les persones migrades fins a sindicats, associacions veïnals i col·lectius culturals— han optat per la resposta que ha demostrat ser efectiva: l’organització popular.
Aquests mesos han tornat a demostrar que l’acció col·lectiva és la millor manera de garantir drets. I que construir comunitat és també una forma de combatre el racisme estructural que pateixen molts dels nostres veïns i veïnes al nostre país.
