Fruita amb Justícia Social

L’ofensiva contra les persones migrants en situació administrativa irregular als Estats Units, dirigida per Donald Trump, està tenint efectes devastadors.

A Califòrnia, una de les regions agrícoles més importants del món, l’expulsió de treballadors migrants està deixant els camps sense mans per a la collita, agreujant encara més la precarietat de les persones afectades i posant en risc la producció.

A Lleida, com en altres zones agrícoles d’Europa, gran part de la mà d’obra que treballa als camps prové de persones migrades, algunes en situació irregular. Si les polítiques de l’extrema dreta arribessin a aplicar-se, podríem veure situacions similars a la que avui es viu a Califòrnia: camps sense treballadors, collites perdudes i una classe treballadora cada cop més precaritzada.

Com les polítiques reaccionàries de Trump, la llei d’estrangeria espanyola condemna moltes persones a la invisibilitat i l’explotació. Sense autorització de treball, és impossible aconseguir un contracte legal, obligant-les a acceptar sous miserables i condicions laborals abusives. Una situació que només beneficia la patronal, que redueix costos i augmenta els beneficis amb l’explotació de la classe treballadora.

El sector agrícola, com molts altres, depèn de la mà d’obra estrangera. Sense aquests treballadors i treballadores, l’actual model de producció no seria possible. La repressió i la criminalització de les persones migrants té un objectiu clar: mantenir un exèrcit de mà d’obra barata i explotable. Com més precària és la seva situació, més difícil és organitzar-se i defensar els seus drets.

Fa uns dies, el periodista especialitzat en extrema dreta, Miquel Ramos, afirmava: “L’extrema dreta no aporta solucions, el que fa és donar la culpa als més vulnerables.” Això és exactament el que veiem amb la criminalització de les persones migrants: una estratègia per dividir la classe treballadora i perpetuar la precarietat. Els drets no es regalen, es conquereixen.

L’extrema dreta sovint difón el discurs que les persones migrants “roben” llocs de feina, però la realitat demostra el contrari: moltes d’aquestes tasques no són cobertes per la població autòctona. El capitalisme i la patronal es beneficien de l’existència de persones sense papers, ja que la seva situació de vulnerabilitat les aboca a acceptar condicions molt més precàries.

Per tot això, és urgent reforçar el sindicalisme i la lluita col·lectiva per garantir drets laborals per a tothom. Els drets es conquereixen amb lluita, i és responsabilitat de tothom implicar-se.