Fruita amb Justícia Social

Quan només ens trobem a mitjans de juliol, és preocupant veure com el servei d’acollida de persones temporeres de la Paeria de Lleida ja està gairebé ple. Els treballadors i treballadores de la fruita que arribin avui a Lleida, no tindran més alternativa que dormir al carrer o en infrahabitatges. La manca d’allotjaments arreu del territori i l’incompliment de l’obligació legal d’alguns empresaris a oferir-ne als seus treballadors, provoquen que un estiu més a Ponent hàgim de tenir persones desprotegides i en situació d’extrema vulnerabilitat, obligades a buscar refugi en situacions precàries i insegures. Una situació indigna que posa de manifest la manca de compromís de les institucions i la patronal amb els drets dels treballadors i treballadores temporeres.

Les infraccions sistemàtiques d’una part de la patronal han portat a l’Ajuntament de Lleida a assumir també la responsabilitat d’acollir treballadors en actiu, malgrat que, segons el conveni laboral, aquesta obligació recauria sobre els mateixos empresaris. És imprescindible evitar que els treballadors estiguin desprotegits i forçats a dependre exclusivament de les mesures d’emergència de les institucions locals. No podem permetre que la Paeria assumeixi la responsabilitat de garantir l’allotjament mitjançant recursos públics.

No obstant això, la permissivitat amb la qual la patronal comet abusos és alarmant, ja que les mateixes institucions no persegueixen ni denuncien aquells que violen els drets fonamentals i afecten negativament la imatge d’un sector essencial per garantir el dret a l’alimentació. 

És inacceptable que treballadors i treballadores que contribueixen activament a l’economia local i nacional hagin de suportar condicions de vida tan degradants. La falta d’allotjament adequat és una violació flagrant dels seus drets humans i laborals, i és responsabilitat de tots abordar aquesta situació amb urgència. Les institucions públiques tenen l’obligació d’assegurar el compliment de la normativa laboral i que els treballadors tinguin les condicions de treball dignes i segures. No podem permetre que, amb diners públics, estiguem suplint els incompliments pel negoci i benefici d’uns pocs que comprometen la reputació de la pagesia. El sector agrícola mereix ser valorat pel seu paper vital en la garantia dels aliments i no per les imatges indignes que veiem cada estiu. 

La manca d’allotjaments en moltes zones agrícoles del Segrià, la Noguera i l’Urgell és un problema recurrent que requereix un abordatge de manera integral i coordinada entre totes les institucions públiques responsables, les empreses agrícoles, els sindicats i les organitzacions de treballadors. És urgent activar les subvencions destinades a la petita pagesia per a l’habilitació o construcció d’allotjaments per als seus treballadors, així com la construcció de nous habitatges públics en zones que tinguin demanda de mà d’obra, on les persones en recerca de feina puguin accedir-hi de forma assequible.

És crucial que aquest suport i els incentius públics per proporcionar allotjament adequat als treballadors temporers, amb l’objectiu de garantir condicions laborals dignes, es destinin principalment a la petita pagesia, que juga un paper fonamental en el sector agrícola. A diferència de l’agroindústria, que sovint vulnera drets laborals i basa la seva activitat principalment en l’exportació. Cal assegurar que els recursos públics siguin dirigits cap a la promoció de pràctiques agrícoles sostenibles amb les persones, la terra i el desenvolupament territorial.

A més, és essencial enfortir la inspecció laboral amb mecanismes de control més estrictes per assegurar-se que les empreses compleixin amb les seves obligacions respecte a l’allotjament dels treballadors, segons el conveni laboral i la legislació vigent. En cas de detectar-se aquestes pràctiques abusives, les empreses que no ofereixen allotjament als seus treballadors han de ser sancionades. No podem permetre que uns pocs empresaris abusin dels treballadors temporers, privant-los dels seus drets bàsics i posant en perill la seva salut. 

Les institucions s’han de comprometre a perseguir, denunciar i sancionar les vulneracions de drets. Una actitud passiva només perpetua la impunitat i perjudica no només els treballadors, sinó també la imatge global del sector agrícola. És hora de posar fi a la vergonya de veure treballadors temporers dormint al carrer o en infrahabitatges.