Fruita amb Justícia Social

Exigim que els empresaris compleixin amb l’obligació de proporcionar allotjament digne als treballadors que provenen de més de 75 km, tal com s’estableix al conveni laboral del camp, sense que aquesta despesa sigui deduïda del seu salari.

Instem les diferents administracions públiques a garantir l’allotjament digne tant a les persones en recerca de feina com per aquelles que es veuen obligades a treballar en situació irregular i no poden accedir a altres recursos residencials.

Demanem que les persones en recerca de feina tinguin accés gratuït als albergs públics durant la durada de la campanya agrària. A més, instem a un augment pressupostari als serveis socials per garantir l’atenció adequada d’aquestes persones.

Sol·licitem a la Generalitat de Catalunya que obri línies de finançament destinades a institucions locals i empreses agràries per a la creació d’allotjaments. Reivindiquem que es recuperi la gestió pública dels allotjaments que actualment es troben en mans privades. A més, reivindiquem la necessitat urgent de crear un alberg específicament destinat a persones temporeres a la ciutat de Lleida, atès que és reconeguda com a capital de la fruita dolça i com una ciutat que acull un gran nombre de treballadors temporals del sector.

La irregularitat implica una situació constant de vulneració de drets, privant a les persones de drets laborals i exposant-les al risc de l’explotació laboral, el tràfic de persones i l’explotació sexual. A més, aquesta situació comporta l’exclusió de serveis públics essencials, com educació, sanitat i la possibilitat d’accedir a prestacions socials.

Demanem a la Subdelegació del Govern de l’Estat espanyol que prengui les mesures necessàries per garantir que tots els treballadors que participen en la campanya de la fruita, inclosos aquells que es troben en situació irregular administrativa, puguin iniciar un expedient d’autorització de treball i residència per arrelament laboral. Donem suport al moviment Regularització Ja!, per reclamar una regularització de les persones en situació administrativa irregular a l’Estat espanyol.

Exigim que es posin en marxa polítiques actives per facilitar i promoure l’empadronament de totes les persones, tal com estableix la legislació vigent, independentment de la seva situació residencial i sense importar quina és la seva situació administrativa.

Demanem la implementació de polítiques per a la lluita contra el racisme i la discriminació que promoguin la igualtat de tracte i d’oportunitats per a totes les persones, independentment del seu origen ètnic o racial. S’han de crear protocols i mecanismes de denúncia per a situacions de racisme i xenofòbia, i prendre les mesures disciplinàries adequades en cas de comportaments d’odi i discriminació.

Cal impulsar campanyes de sensibilització per a la població en general i oferir formació específica sobre diversitat cultural i antiracisme als professionals que treballen en sectors que tinguin responsabilitats durant la campanya com salut, serveis socials, seguretat, educació, etc.

Cal que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya garanteixi l’accés universal a la sanitat per a tots els treballadors en actiu o a la recerca de feina, independentment de la seva situació administrativa i de residència.

Reivindiquem la implementació d’una unitat mòbil que visiti els allotjaments i campaments de temporers i intensifiqui l’atenció sanitària als espais on hi hagi concentracions de persones temporeres durant els mesos d’estiu. S’ha de poder proporcionar assistència sanitària bàsica, com ara exàmens de salut preventius, vacunacions, atenció mèdica primària i informació sobre hàbits saludables i altres qüestions derivades de la situació de precarietat laboral i residencial que viuen.

A més, també defensem la implementació de polítiques actives que facilitin l’accés a la targeta sanitària a tots els treballadors i treballadores. La temporalitat i la manca d’informació generen exclusió i dificulten l’accés als serveis a moltes persones. Cal establir canals de comunicació clars i accessibles, utilitzant diversos mitjans i idiomes per arribar a tots els segments de la població. Això inclou campanyes d’informació, recursos multilingües, etc.

Proposem la prohibició de les empreses de treball temporal (ETT) en l’agricultura i altres sectors econòmics amb una alta taxa d’ocupació de col·lectius vulnerables que necessiten qualsevol font d’ingrés i, per tant, es veuen obligats a acceptar condicions laborals inacceptables. Alhora, exigim l’enfortiment dels serveis de contractació públics, com el SOC.

Cal aturar i revisar el mecanisme de gestió col·lectiva de la contractació en origen (GECCO) per evitar perpetuar dinàmiques de poder neocolonials, extractivistes i explotadores, així com relacions desiguals, injustes i de dependència entre el Nord global i el Sud global.

Els canvis legislatius dels darrers anys han reduït els casos en què es pot utilitzar el contracte temporal en l’agricultura, promovent el model de contracte fix discontinu i eliminant el contracte per obra i servei, que era el més utilitzat en el sector primari. Demanem que la Inspecció de Treball vetlli per l’aplicació de les normatives i que no es cometin fraus, com no realitzar la crida als treballadors fixos discontinus o fer-la fora de termini.

És necessari abandonar els models laborals precaris i inestables que actualment persisteixen en el sector, i adoptar formes de contractació que ofereixin una major estabilitat i protecció laboral, així com la inclusió en el Règim General de la Seguretat Social.

Exigim a la Generalitat de Catalunya, a la Diputació de Lleida, als Consells Comarcals i als Ajuntaments de la zona que creïn un observatori encarregat de garantir que la collita de fruita es realitza en conformitat amb els drets ambientals i els drets socials i laborals dels treballadors i treballadores del sector agrícola.

És essencial establir un marc de supervisió i control per assegurar que les condicions de treball al camp siguin dignes i es respectin els drets fonamentals de les persones treballadores en aquest sector. A través d’aquest observatori, s’han de promoure i fer complir les normes i regulacions laborals, vetllant per garantir unes condicions de treball justes i la protecció social de totes les persones.

L’organisme dedicar-se a recopilar, analitzar, impulsar i difondre propostes i pràctiques per a la transició ecosocial. Cal monitoritzar l’ús de recursos naturals, l’eficiència energètica, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle de les explotacions agrícoles. Ha de treballar per sensibilitzar i oferir formació dels professionals del sector sobre els impactes del canvi climàtic i les mesures d’adaptació necessàries.

Aquesta iniciativa ha de protegir els treballadors i treballadores del camp i reforçar la imatge i la reputació del sector, impulsant un model de producció agrícola responsable i respectuós amb els Drets Humans.

Reivindiquem una pujada salarial a totes les persones treballadores de la campanya agrària, ja que la majoria d’ells reben ingressos que no arriben a superar el salari mínim establert. A més, és essencial que la patronal agrària assumeixi la responsabilitat d’implementar tots els punts establerts en el conveni agrari i asseguri el seu estricte compliment en tots els aspectes. Això inclou el preu per hora de treball, les compensacions per als dies no treballats per raons alienes als treballadors, la garantia d’un allotjament adequat, els desplaçaments, les baixes i els descansos, entre altres aspectes importants.

Els salaris actuals són insuficients per cobrir les necessitats més bàsiques i assegurar una vida digna. Molts treballadors i treballadores es veuen obligats a fer front a llargues jornades esgotadores, amb condicions laborals dures i, sovint, sense la protecció adequada.

Denunciem i combatem qualsevol forma d’explotació laboral, i instem a les autoritats competents a prendre les mesures adequades per garantir la dignitat i el benestar de tots els treballadors i treballadores agrícoles.

Per tal de garantir el compliment efectiu del conveni i protegir els drets dels treballadors temporers en el sector de l’agroindústria, és essencial augmentar les inspeccions de treball. Tant el Departament de Treball com el Ministeri de Treball han de destinar tots els recursos necessaris per dur a terme una vigilància, inspecció i aplicació de sancions necessàries en les explotacions agràries, les cambres frigorífiques i els llocs d’emmagatzematge.

Així mateix, és imprescindible millorar l’efectivitat de les inspeccions de treball, tenint en compte les dimensions i les necessitats de les petites explotacions agràries i reduint la càrrega burocràtica que aquestes poden suposar. Aquestes inspeccions han de ser orientades a garantir el compliment de les normatives laborals, protegir els drets dels treballadors i prevenir les pràctiques irregulars, sense imposar una càrrega excessiva de tràmits administratius que pugui afectar negativament les petites empreses agràries.

Proposem que es posi especial atenció en l’obligació d’allotjar adequadament als treballadors i treballadores. És responsabilitat de les autoritats competents assegurar-se que els treballadors temporers tinguin accés a allotjament digne i en condicions òptimes. Instem a les administracions responsables a prendre mesures en els casos d’incompliment.

A més, sol·licitem a les administracions locals que estiguin alerta i denunciïn els casos de vulneració del dret a allotjament per als temporers que es produeixen en els seus municipis. És important que les administracions locals exerceixin un paper actiu en la protecció dels drets laborals dels treballadors temporers i col·laborin amb les autoritats autonòmiques i estatals per afrontar aquesta problemàtica.

Només a través de l’augment de les inspeccions de treball, la vigilància constant i la cooperació de les administracions locals, podrem garantir un major compliment dels drets laborals dels treballadors temporers en el sector de l’agroindústria.

És imprescindible garantir la igualtat de gènere en tots els àmbits del sector agroalimentari. Les dones treballadores del camp sovint s’enfronten a condicions laborals precàries, discriminació salarial i violència masclista. Per això, cal implementar mesures específiques que assegurin la seva protecció i empoderament, promovent un ambient de treball segur i just. Aquestes mesures inclouen la creació de protocols clars i efectius per denunciar i prevenir la violència masclista, així com la formació en igualtat de gènere per a tots els treballadors i empresaris del sector.

Els protocols han de ser implementats de manera rigorosa i han de proporcionar mecanismes de denúncia confidencials, investigacions adequades i sancions per als culpables. És essencial garantir un entorn de treball segur i respectuós per a tothom i posar fi a la impunitat dels agressors.

A més, cal fomentar la participació activa de les dones en la presa de decisions dins del sector agroalimentari. És fonamental promoure polítiques que afavoreixin la conciliació de la vida laboral i familiar, així com garantir la representació equitativa en llocs de responsabilitat.

A través de la perspectiva ecofeminista, volem subratllar la connexió entre l’explotació de la natura per part de l’ésser humà, l’explotació de les dones respecte dels homes i l’apropiació dels recursos naturals del Sud des del Nord.

És important establir una política clara i decidida en relació amb les empreses condemnades per vulnerar drets laborals i ambientals. Exigim que les institucions pertinents, com la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, els consells comarcals i els ajuntaments, implementin normatives que impedeixin a aquestes empreses accedir a ajuts i recursos públics. Les empreses sancionades o condemnades per violar drets laborals i ambientals no haurien de ser beneficiàries de fons o subvencions públiques.

Aquesta política servirà com a mesura dissuasiva per a les empreses amb antecedents de pràctiques il·legals o contràries als Drets Humans. Al mateix temps, fomentarà la preferència per aquelles empreses que demostrin un compromís real amb el respecte als drets laborals, socials i ambientals. D’aquesta manera, es promourà una cultura econòmica basada en la justícia social i es reforçarà el respecte als drets com a element clau per a un desenvolupament econòmic sostenible i ètic.

Cal promoure la inclusió de clàusules socials i ambientals en la contractació pública de totes les administracions.

Demanem que es doni suport i prioritat a l’agricultura agroecològica en tots els serveis relacionats amb el sector. Això pot incloure l’oferta d’assistència tècnica, ajuts econòmics i altres mesures que incentivin la transició cap a pràctiques agrícoles més sostenibles i respectuoses amb el medi ambient i les persones.

Exigim que es facilitin espais dedicats als productors locals d’agricultura ecològica i de proximitat en els mercats municipals per afavorir l’economia local i la relació directa entre productors i consumidors.

Els Departaments d’Agricultura i Economia de la Generalitat, la Diputació de Lleida, els ajuntaments i els consells comarcals han de dedicar recursos a la creació de xarxes comercials de productes agraris de proximitat. Cal establir canals de distribució que connectin els productors locals amb els consumidors de la zona, fomentant la comercialització de productes frescos i de qualitat. Demanem que s’incorporin aliments ecològics i de proximitat en tots els serveis de menjador públic com escoles, hospitals, residències, etc.

En el context d’emergència climàtica que vivim, és imprescindible que s’implantin pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi ambient i la biodiversitat. S’han de fomentar mètodes com l’ús eficient de l’aigua, l’ús de productes fitosanitaris no contaminants, la gestió sostenible del sòl i la promoció de la diversitat de cultius.