Fruita amb Justícia Social

L’any 2005 tancava l’alberg municipal per a persones sense sostre a la Lleida. Encara havia d’arribar la crisi econòmica i la bombolla immobiliària i la ciutat ja s’havia quedat sense un lloc on acollir les persones en situació de més vulnerabilitat. La ciutat es va quedar a l’espera de la construcció d’un nou alberg i de la millora de les polítiques d’habitatge i d’atenció a les persones, mentre els serveis socials continuaven perdent recursos per atendre dignament al número, cada vegada més gran, de persones afectades per la injustícia econòmica. Una espera llarga, dura i insuportable.

Durant aquests quinze anys d’espera, les entitats socials hem hagut de fer front a l’emergència de necessitats bàsiques d’aliments, roba, sostre i acompanyament de les persones vulnerables. Els moviments socials no hem deixat de denunciar la situació, mentre els governs de torn allunyaven les persones més vulnerables del centre de les seves polítiques,  en un context de desigualtats i de vulnerabilitat creixent.

Els programes i les promeses electorals se les ha endut el vent durant més d’una dècada, els recursos dels serveis socials han anat minvant, la pobresa augmentant, igual que els desnonaments i el nombre de persones sense sostre, amb els problemes de salut que això comporta. Tenim persones treballadores al carrer que són la baula indispensable de l’agroindústria, motor de l’economia de Ponent, persones que han patit abusos laborals i que ara són abandonades a la seva sort al carrer. No tenim ni hem tingut unes polítiques que prioritzin la vida, que dotin de recursos humans i materials als serveis socials. És indispensable un pla integral d’atenció que dignifiqui la vida i faciliti teixir un futur.

I quan els pilars del sistema trontollen, arriba una pandèmia. L’emergència sanitària posa en risc la vida de tothom, però encara més la dels més vulnerables. L’actual pla de temporers i el pla iglú són pedaços, en cap cas un model d’acollida digna. Ni els cartons són un llit, ni el pavelló un alberg, ni la policia ni Ilnet són els serveis socials.

Les imatges de persones dormint al carrer durant el confinament i el toc de queda, sense un lloc on refugiar-se de la calor, la pluja o el fred; sense sanitaris on fer les seves necessitats, exposats a tota mena d’agressions, sent assetjades per la policia, són inadmissibles i no les podem permetre.

Posar la vida al centre vol dir garantir la vida digna de totes les persones. Ens trobem en mig d’una crisi sanitària, en una situació d’emergència, amb un clima advers, i la nostra ciutat continua tenint persones dormint al carrer o en un pavelló. No ens ho podem permetre, ni com a ciutat, ni com a societat.

Governar implica assumir responsabilitats, fer-ho per a tothom, escoltar tothom. Les entitats i moviments socials ens adrecem al govern de la Paeria per recordar-li les seves obligacions. Nosaltres serem aquí per acompanyar i vetllar per unes polítiques socials que prioritzin i dignifiquin la vida, però també per denunciar les vulneracions de drets. 

• EXIGIM un alberg públic que ofereixi unes condicions d’atenció que permetin el desenvolupament de la vida amb dignitat, on les persones no se sentin ni humiliades ni vexades. Que s’acabi l’acollida en pavellons, les persones no són mercaderies i mereixen respecte.
• EXIGIM que s’aturin les pràctiques de racisme institucional. Que es reforcin els recursos i el protagonisme de treballadors socials, mediadors i personal qualificat per atendre aquestes persones. I que la Guàrdia Urbana utilitzi protocols que no suposin una intimidació per a aquest col·lectiu, prou criminalitzat de per si.
• EXIGIM que s’aturin els desnonaments. Ni una persona més ha de ser expulsada de casa seva. Les administracions s’han de posicionar de manera clara al costat de les persones. La societat necessita polítiques reals, més enllà de declaracions institucionals, que garanteixen el dret a l’habitatge.
• EXIGIM fer efectiva la protecció a les dones i als menors. Cap dona pot ser derivada a serveis d’allotjament hipermasculinitzats. S’ha de garantir la intimitat de les persones i la seva atenció de qualitat per part professionals. 
• DEMANEM uns serveis socials dotats de recursos humans i econòmics que puguin ser una veritable resposta a l’emergència social i que dignifiquin la vida de les persones. Necessitem amb urgència que la Paeria es doti d’un pla integral d’atenció a les persones i en prioritzi el seu desenvolupament, perquè ningú quedi enrere.
• DEMANEM al govern que escolti al teixit associatiu i que assumeixi les seves responsabilitats i obligacions.

Creem una ciutat acollidora que posi la vida al centre de tot, i aixequem un mur contra la deshumanització!

Lleida, 14 de novembre de 2020