Fruita amb Justícia Social

27.09.2025

Fruita amb Justícia Social clou les sessions informatives sobre el padró amb la participació de més de vuitantena de persones

Fruita amb Justícia Social ha tancat aquesta setmana el cicle de sessions informatives sobre el dret a l’empadronament, amb una vuitantena de participants i assessoraments. Les sessions han estat l’últim pas del Punt d’assessorament sociolaboral, un dispositiu que l’entitat impulsa durant els mesos d’estiu per oferir informació i acompanyament a les persones temporeres a Lleida.

L’origen d’aquestes sessions va ser la xerrada “Discriminació i racisme: a la feina, al padró i en l’habitatge”, celebrada el 6 de setembre a la Plaça del Dipòsit de Lleida com a acte de cloenda del punt d’assessorament amb la col·laboració de la Coordinadora Obrim Fronteres. Durant la trobada, es va posar de manifest que desenes de persones residents a Lleida continuen sense poder empadronar-se, un dret bàsic que és una obligació de les administracions i permet l’accés a serveis públics essencials. Davant d’aquesta situació, Fruita amb Justícia Social va organitzar dues sessions formatives específiques per resoldre dubtes i oferir assessorament sobre el procediment d’empadronament, i va habilitar també un canal de WhatsApp per mantenir el contacte directe amb una persona especialista en l’àmbit jurídic.

Lluny de la imatge traslladada per la regidora Carme Valls, que segueix afirmant que la situació del padró a la ciutat és exemplar i sense incidències, l’experiència de les persones participants i els casos recollits per l’organització mostren que els obstacles persisteixen i vulneren drets fonamentals.

Les sessions han comptat amb traducció a francès, wolof i àrab, llengües habituals entre les persones migrades que es troben amb més dificultats per accedir als tràmits administratius. Entre les vulneracions més freqüents detectades hi ha:

• Rebuig directe de sol·licituds d’empadronament de persones sense domicili fix per part de personal de l’OMAC sense justificació. Una pràctica il·legal, ja que totes les peticions s’han d’acceptar i registrar sense excepció.
  
• Exigència de documentació inexistent o extraordinària, com contractes de lloguer que les persones ja han manifestat que no poden aportar. Requeriments que no s’ajusten a la llei i que obvien la responsabilitat municipal d’investigar i validar la situació residencial.
  
• Interpretació restrictiva de la norma, aplicada sempre en la versió més desfavorable per al ciutadà. Això contravé la finalitat de la resolució de l’INE i acaba negant l’empadronament fins i tot a persones que han demostrat clarament que viuen a la ciutat.
  
• Dilació injustificada dels terminis de resolució, que allarga i cronifica l’exclusió administrativa de les persones afectades, així com una manca de coordinació amb serveis socials. 

Aquestes pràctiques constitueixen una forma de racisme institucional, en la mesura que, tot i que la norma és aparentment igual per a tothom, en la pràctica afecten sobretot les persones migrades, que són les que pateixen més dificultats per accedir a un habitatge en règim de lloguer o compra. En aquest sentit, cal tenir en compte que aquesta situació té lloc en un context de profundes desigualtats socials: segons l’informe INSOCAT, gairebé la meitat de les persones d’origen migrat a Catalunya (46,8%) està en risc de pobresa o exclusió, mentre que entre les persones amb nacionalitat espanyola la xifra és del 19,4%.

“El padró és un dret i una obligació dels ajuntaments. Posar-hi obstacles genera discriminació i acaba perpetuant les desigualtats socials, perquè deixa centenars de veïnes i veïns sense accés a drets bàsics com la sanitat, l’educació o els serveis socials”, assenyalen des de l’entitat.

Amb el tancament d’aquestes sessions, Fruita amb Justícia Social reafirma el seu compromís de continuar denunciant les pràctiques irregulars i d’acompanyar les persones afectades perquè puguin exercir els seus drets de ciutadania.

Aquesta activitat està finançada pel projecte Teixint Drets (WakeUpRights) finançat per la Unió Europea i Oxfam Intermón en el marc del Programa Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors (CERV) de la Unió Europea. Les opinions i punts de vista expressats només comprometen els seus autors i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea, ni de l’EACEA, ni els d’Oxfam Intermón, per tant ni la Unió Europea, ni l’EACEA, ni Oxfam Intermón poden ser considerats responsables.