La producció del meló a Senegal i la seva connexió amb Lleida
La setmana passada, Fruita amb Justícia Social vam tenir el plaer de participar en l’acte de presentació de l’informe “Obrim el meló: Les pèrdues i el malbaratament alimentari al Sud Global i altres vulneracions causades pel que mengem” de la Fundació Espigoladors. Aquesta iniciativa té com a objectiu analitzar les conseqüències del model de producció i consum alimentari dels països del Nord Global sobre els països del Sud.
La Fundació Espigoladors, en col·laboració amb l’ONGD CERAI, ha enfocat la seva investigació al Senegal, centrant-se en els impactes socials i ambientals derivats de les pèrdues i el malbaratament alimentari durant la producció i distribució del meló, un dels principals productes agrícoles importats a Espanya des del país africà.
És important subratllar que al Senegal, el model de producció de cultius com el meló està orientat cap a l’exportació als països del Nord Global, com Espanya, seguint lògica capitalista de maximització dels beneficis i de la cerca de mercats més enllà de les fronteres nacionals per satisfer la demanda d’aliments fora de l’estacionalitat local. Aquest enfocament té impactes significatius contra la població senegalesa, ja que els recursos destinats a la producció d’aliments per a l’exportació podrien ser utilitzats per satisfer les necessitats de la població local.
En aquest context, cal destacar que la campanya agrícola de Lleida atreu cada estiu uns 35.000 treballadors temporers, molts dels quals provenen del Senegal. Aquests treballadors, sovint forçats a migrar per la manca d’oportunitats als seus països d’origen, es troben amb el racisme institucional i l’explotació laboral dels països del Nord.
L’informe “Obrim el meló” revela les conseqüències ecològiques i les vulneracions dels drets socials derivades del malbaratament alimentari al Senegal. Aquesta pràctica no només contribueix a la desigualtat, sinó que també afecta negativament l’economia i les condicions de vida de la població local. El consum deslocalitzat dels països del Nord, exemplificat amb el cas del meló, revela una utopia desconnectada dels límits ecològics i de les vulnerabilitats dels drets.
En aquest context, el sistema capitalista neoliberal sorgeix com el denominador comú que lliga Senegal i Lleida en aquesta complexa trama de migració forçada, explotació laboral, desigualtat econòmica i impactes ecològics. El sistema econòmic actual transcendeix les fronteres geogràfiques i uneix les realitats del Senegal i de l’Estat Espanyol.
Comprendre aquesta connexió ens proporciona una base sòlida per abordar les qüestions estructurals que subratllen aquestes realitats i ens condueix a plantejar alternatives que prioritzin la sobirania alimentària, garantint que les comunitats tinguin el dret i la capacitat de controlar els seus propis sistemes alimentaris, i el dret humà a l’alimentació, assegurant que totes les persones tinguin accés a una alimentació saludable, culturalment apropiada i a un preu just, per sobre de la mera expansió econòmica.
