La plataforma Fruita amb Justícia Social reclamem als ajuntaments l’obligació d’empadronar tothom que viu al municipi
La Plataforma Fruita amb Justícia social reclama als ajuntaments l’empadronament de tothom que viu als seus municipis. Fins ara, hem fet arribar la nostra petició a més d’una trentena de corporacions municipals -majoritàriament del Segrià-, on recordem que segons la legislació vigent, el padró és un dret per a les persones i una obligació de les administracions.
Per això exigim l’impuls de polítiques d’empadronament actiu amb l’objectiu de garantir que cap veïna o veí es vegi abocat a una situació de vulnerabilitat i exclusió. El padró és la porta d’accés a serveis bàsics com ara l’educació i la sanitat, a més d’una eina bàsica per dur a terme accions de govern eficaces destinades a satisfer les necessitats bàsiques de la ciutadania. En plasmar el nombre real de persones que habiten al municipi, també és el punt de referència per rebre recursos externs en finançament i provisió de serveis.
La petició que hem fet arribar als ajuntaments s’acompanya de la instrucció de la Secretaria d’Immigració de la Generalitat de Catalunya sobre com fer l’alta al padró quan la persona sol·licitant no té un títol jurídic en relació al seu domicili o no disposa d’un domicili fixe. L’Ajuntament té l’obligació d’inscriure totes les persones que viuen al municipi, fins i tot a qui no té cap domicili fix. Les hi pot oferir una adreça institucional, tot i que els infrahabitatges, i fins i tot, l’absència total de sostre, poden i han de figurar com a domicilis vàlids.
Des de la Plataforma hem constatat i denunciem -com ho va fer el Fòrum de Síndics i Defensors Locals de Catalunya-, les vulneracions dels ajuntaments de la Llei Reguladora de Bases de Règim Local i la Instrucció de l’Institut Nacional d’Estadística de la Direcció General de Cooperació Autonòmica i Local sobre la gestió del padró. Dilacions indegudes, demanar més tràmits o requisits dels exigits per la llei o oposar-se l’empadronament són actuacions greus que priven la ciutadania de les seues obligacions i drets respecte a l’Administració local i obstaculitzen que tinguin accés a drets universals fonamentals.
Finalment, instem els ajuntaments, com ho ha fet la Generalitat, la necessitat de fer un esforç per aplicar la norma de manera garantista, i que si alguna persona no pot ser identificada per falta de passaport es prengui com a vàlid un resguard del consolat que acrediti que s’està en procés de renovació del document.
Ni ara ni mai, cap persona sense drets!
Lleida, 14 de maig de 2020
