Fruita amb Justícia Social

Fruita amb Justícia Social ha participat en la presentació de la investigació a Madrid  juntament amb altres col·lectius com Riders x Drets, el sindicat CUT de les conserveres de Galícia i el SOC-SAT -Sindicat Obrer del Camp- d’Andalusia. 

Una nova investigació documenta les situacions de vulneració de drets fonamentals a sectors vinculats a l’agroalimentació amb testimonis reals de treballadors i treballadores.

Per resoldre la precarietat laboral al sector agroalimentari espanyol, Justicia Alimentaria proposa prohibir l’actuació de les ETT als sectors econòmics amb alta taxa d’ocupació de col·lectius vulnerables.

Justícia Alimentària denuncia que el sistema alimentari actual assenta el seu èxit a la mà d’obra precaritzada i explotada. La investigació “L’ingredient secret. Explotació laboral en l’alimentació espanyola” documenta les situacions de vulneració de drets bàsics a les tres grans plataformes agroexportadores alimentàries: el sector de les fruites i hortalisses, el carni i el de les conserves de peix. Justícia Alimentària també aborda en aquest informe l’explotació laboral a les plataformes digitals de repartiment, els riders i el food delivery.

Les ETT, expertes en precarització

L’organització assenyala les ETT -empreses de treball temporal- com a agents clau de la precarietat laboral al sector agroalimentari. El seu paper preeminent en la contractació actua com a propulsor a la baixa de les condicions laborals, amb conseqüències nefastes sobretot en joves, dones i migrants, col·lectius que pateixen més la precarietat generada per aquestes agències. Totes les empreses investigades a l’informe de Justícia Alimentària -hortofructícoles, escorxadors i ‘food delivery‘- acaben recorrent a les ETT a manera de ‘comodí’ davant la dificultat de seguir amb el frau del ‘fals autònom’. “Això converteix les ETT en una pantalla laboral que és un autèntic colador de drets laborals”, denuncia l’informe.

Temporeres: les més vulnerables

La contractació de mà d’obra vulnerable i migrant és recurrent a l’agroexportació. A la contractació en origen -majoritària en sectors com la maduixa de Huelva-, les dones provenen d’entorns empobrits: dones menors de 40 anys, amb fills o filles menors de 14 anys a càrrec seu. Això assegura que aguantin més vulneracions de drets i que tornin als països quan finalitzi el període d’explotació.

“Si tu vas als assentaments, tota la gent està treballant, però aquesta gent no té contracte. L’ETT cerca la quadrilla i ja està. No els hi dóna d’alta. Hi ha vegades que (els treballadors) agafen papers d’altra gent per donar-se d’alta”. És el testimoni de les Jornaleras de Huelva a Lluita.

Dels contractes registrats a persones treballadores estrangeres, el 32% es dóna al sector agrari. A Huelva representa el 89% dels contractes a persones estrangeres; a Múrcia, el 82%; a Almeria, el 62%; a Lleida, el 51%. Part està regularitzada; altra banda, no.

Prohibició de les ETT

Per resoldre la precarietat laboral al sector agroalimentari espanyol, Justícia Alimentària proposa, en primer lloc, prohibir l’actuació de les Empreses de Treball Temporal als sectors econòmics amb alta taxa d’ocupació de col·lectius vulnerables. “Tant en el cas de les food delivery i la Llei Rider, el dels escorxadors i els falsos autònoms o el de les temporeres del camp i els convenis col·lectius, han estat les ETT qui han substituït les mateixes empreses a l’hora de gestionar la precarietat”, conclou l’informe. En conseqüència, també cal recuperar l’exclusivitat de la funció pública com a agències de col·locació i de gestió dels llocs de treball temporals.

Altres mesures que reclama l’entitat és garantir que la distribució de subsidis agraris arribi a aquells productors que respectin el medi ambient i els drets de les persones treballadores, reforç de la Inspecció de Treball, millorar els mecanismes de denúncia dels abusos de drets, revisar i modificar el mecanisme de gestió col·lectiva de la contractació en origen (GECCO), o la ratificació per part de l’Estat espanyol dels convenis laborals.

Un nou contracte social agroalimentari

En paral·lel, Justícia Alimentària reclama una transformació del sistema alimentari, un nou contracte social agroalimentari basat en l’alimentació saludable, justa i sostenible com a dret humà.

Resum «El ingrediente secreto. Explotación laboral en la alimentación española.»

Informe «El ingrediente secreto. Explotación laboral en la alimentación española.»