Fruita amb Justícia Social denuncia un retrocés en el dret a l’empadronament a Lleida
La nova normativa deixa desprotegides les persones en situació de vulnerabilitat i afavoreix entitats financeres, grans propietaris i fons voltor.
Fruita amb Justícia Social expressa la seva màxima preocupació pel retrocés en el dret a l’empadronament a la ciutat de Lleida a conseqüència de la normativa aprovada recentment pel govern de la Paeria. El nou protocol, que exigeix que els propietaris d’habitatges estiguin informats sobre l’empadronament a les seves propietats, genera nous obstacles i posa en una situació de desprotecció les persones en situació de vulnerabilitat, especialment les persones migrades i/o racialitzades.
Sota l’argument de “combatre l’ocupació il·legal”, el govern del PSC està equiparant totes les persones que es troben en situació d’infrahabitatge, locals sense cèdula d’habitabilitat, en subarrendaments o en lloguers sense contracte, amb la pràctica d’usurpacions d’immobles. La nova normativa no té en compte la realitat que alguns propietaris que no proporcionen contractes de lloguer legals amb l’objectiu d’eludir el pagament d’impostos ni els subarrendaments d’habitacions.
A més, aquest procediment d’audiència als propietaris pot induir alguns d’ells a exigir pagaments als seus llogaters sota la coacció de dificultar o negar el seu procés d’empadronament, una pràctica totalment il·legal segons la legislació vigent. Amb el protocol municipal anterior al 2021, Fruita amb Justícia Social va identificar casos en què les persones es veien obligades a pagar quantitats exorbitants de 400 a 600 euros per l’empadronament. Malgrat que la Paeria hauria de vetllar per evitar que cap persona sigui víctima d’aquests abusos, el nou protocol obre la possibilitat que aquestes situacions es produeixin amb major freqüència, convertint el dret al padró en un negoci.
Tot i que el govern del PSC sosté que aquesta mesura busca “abordar les preocupacions de la ciutadania”, és important tenir en compte que, segons el Departament d’Interior, el 98% de les ocupacions es produeixen en habitatges buits. A més, l’Informe sobre Emergència Habitacional 2017-2020 de l’Observatori DESC revela que el 60% dels propietaris afectats per les ocupacions són entitats financeres, el 18% correspon a grans tenidors, i només el 10% són propietaris particulars.
En la pràctica, la nova normativa es traduirà en notificar a entitats financeres, grans propietaris i fons voltor, responsables de la crisi de l’habitatge, perquè augmentin els processos judicials i les ordres de desnonaments contra famílies que no poden accedir a un habitatge a causa de l’increment desmesurat del preu del lloguer i que s’han vist obligades a ocupar perquè no han pogut accedir a la compra o lloguer d’un habitatge.
A través d’aquesta normativa, el govern de la Paeria només respon a l’alarma mediàtica per les ocupacions sobredimensionada per la dreta i que les dades mostren que no es correspon a la realitat. A més, l’organització alerta que, lluny de respondre als objectius pretesos per la Paeria, aquesta mesura pot provocar que moltes persones decideixin no empadronar-se, afectant negativament els seus drets.
Situació de les persones migrades i/o racialitzades
L’exclusió residencial de la població migrada i/o racialitzada continua sent una de les majors xacres socials en l’actualitat. És habitual que les persones migrades i/o racialitzades pateixin discriminació racial i prejudicis relacionats amb la seva situació socioeconòmica que dificulten o impossibiliten el seu accés a l’habitatge. Hi ha propietaris que rebutgen el lloguer d’un habitatge a aquestes persones assumint que tindran més dificultats per pagar el lloguer degut a una situació de vulnerabilitat i desprotecció, que causaran problemes de convivència amb la resta de veïns i veïnes, etc.
L’empadronament és especialment rellevant en el cas de les persones estrangeres, ja que els permet acreditar la seva residència a Espanya i, per tant, la possibilitat d’obtenir una autorització de residència.
Garantir el dret a l’empadronament
Fruita amb Justícia Social recorda que l’empadronament és un procediment lliure i sense cost que té com a objectiu salvaguardar els drets fonamentals dels ciutadans. És important recordar que el padró és la porta d’accés a altres drets, com ara l’accés als serveis públics (targeta sanitària, l’escolarització de menors d’edat, etc) i la validació oficial de la residència pels tràmits de regularització per a les persones estrangeres.
Fruita amb Justícia Social insisteix que inscriure’s al padró és un dret per a tothom, amb independència de si són titulars o no d’un habitatge i de la seva situació administrativa. L’organització subratlla que la inclusió de l’avís al propietari o llogater pot generar obstacles en l’accés a l’empadronament i posarà en coneixement de la Direcció General per la Promoció i la Defensa dels Drets Humans de la Generalitat aquesta situació per garantir la defensa dels drets fonamentals de tots els ciutadans.