No n’hi ha prou amb frenar l’acord UE-Mercosur
09.01.2026
Cal qüestionar tot el model agrari.
Comunicat de Fruita amb Justícia Social davant les mobilitzacions pageses dels darrers dies
Els darrers dies, el país viu una nova onada de mobilitzacions pageses convocades en rebuig a l’acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur i a les retallades previstes a la Política Agrària Comuna (PAC). Aquestes protestes expressen un malestar real i profund d’una part del sector agrari, ofegat per un model econòmic que fa dècades que posa en risc la seva viabilitat.
Fruita amb Justícia Social compartim la preocupació pels efectes dels tractats comercials com l’acord UE-Mercosur, que afavoreixen l’agroindústria global i consoliden una competència basada en l’abaratiment de costos a través de pitjors condicions laborals, ambientals i sanitàries.
Tanmateix, considerem imprescindible anar més enllà del rebuig puntual a aquest acord. El problema de fons és un model agrari i alimentari estructuralment injust, que concentra beneficis en mans de grans empreses —locals i multinacionals— mentre precaritza les persones treballadores, expulsa la pagesia petita, destrueix territori i agreuja la crisi climàtica, amb impactes també sobre la pagesia i la població del Sud Global.
El moment actual evidencia la necessitat d’una mirada més àmplia, estructural i global sobre el debat agrari. Més enllà de respostes immediates a tractats o polítiques puntuals, cal impugnar un model orientat a la lògica del mercat i la competitivitat global, amb greus conseqüències socials, laborals, ambientals i territorials que afecten múltiples territoris i comunitats.
El nostre posicionament és clar: donem suport a la petita pagesia agroecològica d’aquí i d’arreu, que treballa amb criteris de respecte al territori, al clima i als drets laborals, i que avui té dificultats reals per sobreviure en un mercat dominat per grans operadores i polítiques públiques que afavoreixen els de sempre. Apostem per un canvi profund del model agrari basat en la justícia social, la sostenibilitat ambiental i l’arrelament territorial.
Això implica repensar les polítiques agràries per promoure circuits curts de comercialització; garantir mercats públics amb productes agroecològics accessibles, de qualitat i amb drets laborals garantits; i fomentar una consciència de consum crítica, que entengui que l’alimentació és un dret i no una mercaderia sotmesa exclusivament al benefici econòmic.
La crisi del camp no és un problema sectorial. Només amb una transformació profunda del model agrari i alimentari podrem garantir futur per a la pagesia, drets per a les persones treballadores, aliments saludables per a tothom i un territori viu i sostenible.