Fruita amb Justícia Social

Fruita amb Justícia Social denunciem que el dia abans de la nit de Nadal un membre de la nostra organització va ser víctima d’un desnonament il·legal per part del propietari de l’habitatge on vivia de lloguer. Aprofitant la seva absència, el propietari va recollir les seves pertinences, les va deixar al carrer, va canviar el pany per impedir-li l’accés i el va deixar sense un lloc on passar la nit. Aquesta greu situació es produeix després que la persona afectada intentés empadronar-se en aquell domicili, tal com exigeix la llei, però topés amb la negativa del propietari, que vulnerava així un dret fonamental.

La persona afectada residia en una habitació llogada sense contracte formal perquè el propietari s’havia negat expressament a formalitzar-lo, preferint fer-ho de manera irregular per evadir impostos i no declarar els beneficis. Quan va sol·licitar l’empadronament, un dret universal que no depèn de la situació administrativa de l’habitatge, el propietari s’hi va oposar, negant-li així l’accés a serveis essencials com la sanitat o l’educació. A més, la víctima havia aconseguit recentment un contracte de feina, per la qual cosa necessitava estar empadronada a Lleida i no podia començar a treballar sense complir aquest requisit, fet que agreuja encara més l’impacte d’aquest desnonament.

Després de sol·licitar l’empadronament, el propietari va adoptar una actitud hostil, enviant missatges amenaçadors i d’odi a través de Telegram, amb vincles amb l’extrema dreta i discursos que criminalitzen les persones migrants. Tot i els repetits avisos de Fruita amb Justícia Social durant més de 20 dies alertant de la situació de risc, no vam obtenir cap resposta efectiva per part dels serveis socials, sota la responsabilitat del regidor Carlos Enjuanes, fins després que es consumés el desnonament i la persona es veiés al carrer.

Fruita amb Justícia Social considera aquest cas especialment greu per tres motius:

1. Vulneració del dret a l’empadronament: La negativa a permetre l’empadronament per part del propietari o les dificultats que posa la Paeria, constitueixen una privació de drets bàsics i una forma de discriminació. El nou protocol d’empadronament impulsat pel govern del PSC, juntament amb la criminalització pública d’aquest dret, han agreujat situacions com aquesta. Cal recordar que l’empadronament no confereix cap dret sobre l’habitatge, però és essencial per garantir l’accés als serveis bàsics. A més, la negligència administrativa, que sovint supera els tres mesos màxims legals per resoldre aquestes sol·licituds, deixa moltes persones en situació de d’exlucisó extrema.
2. Racisme immobiliari i institucional: Els missatges d’odi, xenòfobs i amenaçadors del propietari, són una expressió més del racisme que sovint impregna el mercat immobiliari. Aquesta discriminació no és un fet aïllat: és el resultat d’una societat capitalista que explota i exclou les persones migrants i les classes populars, mentre les institucions giren l’esquena i perpetuen les desigualtats.
3. Fracàs dels serveis socials: La manca de celeritat i d’actuació efectiva davant d’una situació d’urgència no només agreuja la vulnerabilitat de les víctimes, sinó que legitima tàcitament aquestes pràctiques abusives.

Aquest desnonament il·legal és més que un conflicte individual: és un reflex dels conflictes existents en un sistema que afavoreix rendistes i capital per damunt de la dignitat humana. No tolerarem més abusos contra les nostres veïnes. Combatre el capitalisme i el racisme és imprescindible per construir una societat justa i igualitària. La lluita no s’atura.