Fruita amb Justícia Social

Després d’un any al capdavant de la coordinació de la campanya de la fruita, el delegat del Govern demana ara que es planifiqui millor la gestió de l’allotjament

Els assentaments irregulars i infrahabitatges que existeixen al Segrià des de fa molts anys i, on en molts casos, hi malviuen persones temporeres en recerca de feina o que ja treballen, són sobretot responsabilitat de les diferents administracions. Però també de la patronal, per l’incompliment del conveni per part d’alguns contractadors que els obliga a garantir allotjament digne als empadronats a més de 75 quilòmetres.

Valorem positivament que l’elaboració del mapa d’allotjament per a temporers per part la delegació del Govern –una demanda traslladada per Fruita amb Justícia Social a la consellera Teresa Jordà, el 4 de juliol de 2018 en una reunió al Parlament- documenti el que era un secret a veus. Malgrat que l’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, negui la realitat i afirmi cínicament que “vetllen, campanya rere campanya per garantir els drets, benestar i condicions laborals”, quan és un indret on Fruita amb Justícia Social ha estat testimoni de nombroses vulneracions de drets.  Una alcaldessa membre d’un partit que ha governat Catalunya molts anys, que en porta més de 10 al capdavant d’un municipi que s’autodefineix com a capdavanter en turisme de la fruita, que gasta molts diners en publicitar-ho, però que a hores d’ara el seu poble no disposa de cap alberg públic.

La ‘oficialització’ d’infrahabitatges i assentaments a casa nostra i de només 11 allotjaments públics amb capacitat agregada de 677 places -totalment insuficient en un context habitual de campanya on hi acudeixen milers de persones treballadores-, arriba molt tard, i en cap cas eximeix de responsabilitat les diferents administracions implicades.

El Pavelló 3 de Fira de Lleida és l’únic ‘allotjament’ públic que acull algunes persones en recerca de feina. A la resta, només hi poden accedir persones temporeres que estiguin treballant, prèvia sol·licitud dels contractadors. Aquesta és una de les causes que la mitjana d’ocupació d’aquests espais sigui tan baixa i que any rere any hi hagi centenars de persones malvivint al carrer o en infrahabitatges. És per això que demanem canvis de protocols perquè tots els albergs públics acullin treballadors en recerca de feina, de la mateixa manera que és indispensable una gestió pública dels mateixos i corresponsabilitat econòmica per part de la patronal que ha d’assumir els seus costos.

El lament del delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, pot semblar molt lloable, però obvia la seua responsabilitat. D’una banda, perquè silencia les causes, de l’altra, perquè porta més d’un any al capdavant de la Comissió de Coordinació de la Campanya Agrària.  

Proposar -que no executar els mecanismes que ja té a l’abast- a tots els integrants de la comissió –entre els quals no permet que hi sigui l’única entitat catalana dedicada exclusivament a la defensa dels drets dels temporers, Fruita amb Justícia Social- “planificar millor la gestió de l’allotjament” és una mostra més de la incompetència d’aquest govern, com abans ho ha estat la dels altres, ja que el març de 2019 ja es va posar en marxa des de la delegació del Govern a Lleida una Taula de seguiment de les campanyes agràries. 

Cal recordar que és l’administració qui té l’obligació de fer polítiques públiques per garantir el dret a l’habitatge, de fer complir als contractadors les obligacions del conveni agrari, obrir línies d’ajuts als petits pagesos per la creació de nous allotjaments, i construir equipaments públics per allotjar les persones treballadores temporeres.