Fruita amb Justícia Social

Fruita amb Justícia Social respon les declaracions en què les patronals qüestionen les baixes de paternitat dels treballadors agraris, fan acusacions de frau generalitzades, vinculant-les amb l’origen estranger i la poligàmia. 

Els darrers dies, el president d’Asaja Lleida, Pere Roqué, ha tornat a protagonitzar una nova ofensiva verbal contra els treballadors temporers de la fruita. En declaracions en un programa de ràdio local, ha acusat públicament els temporers de “falsejar baixes de paternitat”, “cobrar dobles sous” i de beneficiar-se d’una suposada “poligàmia permesa als seus països però il·legal aquí”.

Aquestes afirmacions, greus i sense cap mena de prova, estan carregades de prejudicis xenòfobs i han anat acompanyades d’una proposta profundament infundades: que les ambaixades certifiquin si les baixes de paternitat són reals i que, en cas afirmatiu, “els treballadors marxin al seu país a cuidar els seus fills”. Aquesta proposta representa una ingerència intolerable en la vida privada de les persones i una expressió clara de xenofòbia patronal.

Davant d’aquest discurs carregat de sospita, menyspreu i xenofòbia, des de Fruita amb Justícia Social responem amb contundència que:

1. Les acusacions de frau són falses i irresponsables

Les baixes i les prestacions per naixement i cura de menor les concedeix l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), no pas els empresaris. Segons la informació que l’INSS facilita a la ciutadania a través de la seva pròpia web, existeix una sèrie de requisits documentals específics per als casos en què els fills o filles han nascut a l’estranger. Aquesta documentació, que inclou traduccions jurades, documents apostillats o certificacions consulars i d’ambaixades, té com a objectiu garantir la seguretat jurídica en la concessió de la prestació.

Per tant, en primer lloc, no s’entén que es reclami que “les ambaixades certifiquin que les paternitats són reals”, ja que aquesta exigència ja està recollida en els procediments establerts per l’INSS. En segon lloc, insinuar que és tan fàcil cometre frau suposa, de forma implícita, acusar l’administració pública de complicitat o d’incompetència, un extrem totalment injustificat en aquest cas.

A més, és impossible cobrar “dobles sous”: mentre una persona està de baixa per paternitat, no pot tenir un altre contracte actiu. En cas que això passi, l’administració ho detecta i obliga a retornar les prestacions indegudament rebudes. Convidem a l’INSS i al Subdelegat del Govern Espanyol a Lleida, José Crespín a que aclareixi aquestes qüestions a ASAJA i COAG (Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders), als mitjans de comunicació i a la ciutadania.

2. Criminalitzar els drets laborals és criminalitzar la dignitat

Les baixes per paternitat són un dret fonamental, fruit de dècades de lluita social i sindical. Qüestionar-les només perquè les exerceixen treballadors d’origen migrant és una forma de racisme.

3. El racisme com a estratègia de criminalització

Vincular els permisos i les prestacions per naixement i cura de menor a pràctiques culturals com la poligàmia, amb referències explícites a països africans o de religió musulmana, és un exercici repugnant de racisme i xenofòbia. Utilitzar l’origen o la religió com a justificació per qüestionar drets, sembrar desconfiança o promoure el control social és inacceptable. Aquest discurs no només és mentida, sinó que fomenta l’odi i la discriminació.

4. L’arrel del problema és l’explotació, no els drets laborals

El discurs d’ASAJA i COAG no és anecdòtic. Forma part d’una estratègia per frenar qualsevol avenç en els drets laborals, especialment dels treballadors migrants. Qui realment tem l’avenç de drets són els que durant dècades s’han beneficiat d’una mà d’obra precaritzada: condicions abusives, allotjaments insalubres, salaris per sota del conveni i una contractació que perpètua la dependència. L’actual model agrari s’ha construït sobre la precarietat, la invisibilització i l’explotació de centenars de treballadors, 

Fruita amb Justícia Social defensa una altra realitat: una pagesia digna només serà possible si es garanteixen també els drets de les persones que hi treballen. No tolerarem cap atac racista ni cap intent de criminalitzar la classe treballadora pel seu origen. Els drets no es discuteixen: es garanteixen.

En aquest sentit, instem a les diferents administracions responsables que es desmarquin i desmenteixin aquests discursos racistes contra els treballadors i treballadores agraris.