Aliments industrials, treball precari
03.04.2022. Informe publicat per Amigos de la Tierra "L'explotació laboral de les persones migrants en la industria agroalimentaria a Espanya". Els casos de Huelva, Lleida, Murcia i els escorxadors.
Amigos de la Tierra publica l’informe “Aliments industrials, treball precari”, en el qual analitza l’impacte ambiental i social que té la producció de maduixa a Huelva, on més de 1.000 pous il·legals estan espoliant l’aqüífer de Doñana o el cas de Múrcia, on el sector agroindustrial és el principal responsable del col·lapse del Mal Menor.
- A Espanya, en vint anys, el nombre de persones migrants que fan treball agrícola s’ha multiplicat per 135. Més del 70% de les inspeccions de treball dutes a terme entre maig i desembre de 2020 en el camp va acabar en infracció per frau laboral.
- La nova condicionalitat social de la PAC, amb la qual s’haurà de supervisar que els receptors d’ajudes compleixin amb els drets laborals de les persones treballadores, ofereix una oportunitat única per a garantir els seus drets.
Amics de la Terra presenta l’Informe “Aliments industrials, treball precari” on posa en relleu que l’agricultura i ramaderia industrial a Espanya són insostenibles tant social com ambientalment. El model se sustenta sobre un esquema injust i perjudicial basat en l’explotació dels recursos naturals i de les persones treballadores agrícoles, principalment migrants.
La industrialització de l’agricultura i ramaderia ha portat aparellat un accelerat augment dels impactes mediambientals, fruit del vertiginós increment en el consum d’inputs i energia. De tal manera que aquesta activitat és en l’actualitat una de les principals emissores de gasos d’efecte d’hivernacle, amb el 14% del total d’emissions directes a Espanya. A més, l’agricultura ha multiplicat per 8 les seves emissions de gasos d’efecte d’hivernacle; per 63 l’ús d’energies no renovables, i per 4,5 el consum d’aigua respecte a 1900.
Al seu torn, el model alimentari industrial a Espanya s’ha articulat sobre un sistema d’explotació massiva de persones treballadores migrants. En els últims 20 anys, el nombre de persones migrants que fan treball agrícola s’ha multiplicat per 135, fins a arribar a 185.000 persones (84% homes i 16% dones). A aquesta xifra caldria sumar unes 20.000 persones més que podrien estar treballant sense contracte. En total, les persones d’origen migrant representen el 27% de les persones treballadores en l’activitat agrària.
Espanya és un dels països de la UE amb més persones migrants treballant per a l’agricultura al costat d’Itàlia i Dinamarca. L’Organització Internacional del Treball estima que al voltant del 61,2% de la mà d’obra agrícola de la UE tindria una ocupació informal. Al seu torn, més del 70% de les inspeccions de treball dutes a terme entre maig i desembre de 2020 en els camps d’Espanya va acabar en infracció per frau laboral.
En l’Informe s’analitzen quatre casos d’estudi, Huelva i Lleida, com a espais representatius del model de producció estacional, Murcia, com a enclavament característic del model de producció permanent, i els escorxadors, per les seves peculiaritats dins del sector ramader industrial. En els mateixos es posa l’accent tant en l’explotació ambiental com en la social.
L’aprovació de la nova Política Agrària Comuna suposa la introducció de la condicionalitat social. El que implicarà que els receptors de les ajudes hagin de complir amb els drets laborals de les persones treballadores. Segons Andrés Muñoz, “la condicionalitat social de la PAC ofereix una oportunitat única per a garantir un adequat compliment d’aquests drets, amb especial atenció a les persones migrants i a les dones. Les ajudes públiques han de promocionar inequívocament un model alimentari mediambiental i socialment sostenible”.